¿Potser Barcelona autosuficient a nivell alimentari?

Aquesta és la pregunta que Slow Food Barcelona, la revista Cuina i l’Associació de Gastronomia i Turisme AGT es fan i proposen 4 trobades per resoldre la incògnita o crear-ne de noves.

La primera trobada va tenir lloc dissabte al Prat de Llobregat i és que els horts del Baix Llobregat sempre s’han considerat el gran rebost de Barcelona. I s’està recuperant aquesta imatge gràcies a iniciatives com els Mercats de Pagès, els projectes gastronòmics lligats als productes Km0, que recuperen la importància del pagès, que no només ocupa i gestiona un territori i produeix aliments, sinó que també com a agricultor preserva el medi i manté el paisatge i la biodiversitat. Malgrat tot, donada la sorpresa d’alguns dels convidats davant el que van descobrint sembla que encara que camí per fer en aquest canvi de conceptes.

Això doncs un heterogeni grup de periodistes, crítics gastronòmics i amants de la cuina armats amb més d’una trentena de bicicletes es van trobar a les 11 del matí a l’estació de Renfe del Prat. Un cop passada la vergonya de posar-se el casc, de sentir-se un pèl ridícul per les habilitat perdudes sobre el manillar i amb el seient ajustat van pedalar fins al Mercat de Pagès. Els visitants, per un moment, amb més amb pinta d’estrangers que de periodistes catalans, van conèixer allà la iniciativa promoguda per pagesos del municipi i de la Comarca que compta amb el suport de l'Ajuntament del Prat de Llobregat i del Parc Agrari del Baix Llobregat, on s’ofereixen fruites i verdures fresques, de proximitat amb el segell de qualitat Producte FRESC del Parc Agrari.

La caravana de bicicletes va desfilar després cal a Cal Misses a collir unes carxofes amb els Ribas que els servirien de vermut regat amb Cornèlia, una cervesa artesana feta a Cornellà mentre el productor responia sobre les preguntes que anaven sorgint.

Les xefs Eva G. Hausmann i Susana Aragón van ser les encarregades del menú:

- Carxofa Prat a la brasa

- Calçots del Parc Agrari i el seu romesco

- Llauna de Carxofa Prat i verduretes del Parc Agrari en escabetx suau

- Rollito farcit de Pota blava i crema de prunes

- Amanida del Parc Agrari del Baix Llobregat (Collit a la finca de Cal Misses)

- Saltat de Mongetes del Parc Agrari i botifarra ecològica Slow Food d´en Genís

- Macarron amb ganache de maduixot del Maresme

- Mousse de formatge i vainilla i compota de maduixots del Maresme by Le Tigré Cakes

"La gent va abans ben vestida que ben menjada, una arruga a la roba es nota a l'estómac no.”

El punt més nutritiu de la trobada va ser la xerrada posterior i l’intercanvi d’opinions a l’aire lliure. Endolçats amb uns postres de temporada de Le Tigré Cakes va començar el debat amb el darrer escalfor del sol d’hivern.

Josep Socarrats, director de la revista CUINA i un dels impulsors del projecte, va iniciar el diàleg plantejant algunes de les preguntes que motiven “Nodrint la ciutat”. “¿És sostenible l'aposta de mantenir pagesos? ¿I s’ha de fer aquesta aposta?" "¿Pot ser Barcelona autosuficient? ¿i en cas que no ho sigui quin paper juga, per exemple, el parc agrari?”.

La sentencia és clara per part dels pagesos, podrien vendre el 100% del producte del Parc Agrari del Baix Llobregat a les ciutat de les rodalies, sense tenir en compte Barcelona, però malauradament el Josep Ribas assegura que la realitat és ben diferent. "Els enciams que veieu allà a l’entrada els venc a alemanya, els valoren més que aquí" i assegura que encara passa més des de la crisi. “Fa uns anys hi havia més sensibilitat, però la gent va abans ben vestida que ben menjada. Una arruga a la roba es nota a l’estómac no. " Assegura, doncs, que cal inversió per garantir que aquest ofici es mantingui.

Una de les primeres entusiastes, Trinitat Gilbert, periodista del diari Ara i Ets el que menges, comentava emocionada : “¿Gairebé ploro quan he vist el mercat de pagès! Sóc de Vilanova i al mercat només trobo cols plastificades, i una col que després d’un més a la nevera té el mateix aspecte no pot ser sana. S’ha de saber valorar els productes que en una setmana s’han fet malbé, perquè aquests costen més de produir”

La conversa gira en torn la sensibilització, aspecte en que hi tenen molt a fer les administracions, on es parla del cas del prat, però també el sector gastronòmic. Oscar Teruelo, president de l’AGT, assegurava que, projecte a projecte, els costa menys que els restauradors vegin en el consum del producte de proximitat i fresc un aliat per diferenciar-se que el públic valora.

Tothom sembla d’acord fins que una pregunta llaura el debat. “ Perquè l’administració púbica ha d’invertir en aquesta preservació?”

Francesc Castro, un dels fundadors d’Aborigens.cat, assegurava que a altres països la pagesia ha innovat i està trobant nous models de subsidència, que no és útil enrocar-se en un cert victimisme i en la demanda constant de suport a les diferents administracions.

El Sr. Amats, pagès del parc agrari, insistia en que no demanen subvencions, si no infraestructures per poder desenvolupar l’agricultura d’una manera moderna i eficient i és precisament aquesta la demanda, uns canals de regadiu en condicions que tinguin en compte que no només cal regular l’aigua tenint en compte l’època de cria dels ocelles sino també l’activitat agrària.

La veritable tragèdia, en la que tots van coincidir, però era en el dèficit de comunicació, i tot que Teruelo deia que empraven l’estratègia del “gota a gota” per anar sensibilitzant, encara queda feina a fer.

La conversa era intensa, però al voltant de les cinc de la tarda el sol ja no. La comitiva es retirava a ritme de bicicleta de nou, fins a la pròxima trobada. I em consta que aquesta trobada continua proveint el debat a través de correus, per tant ni que sigui per aquest darrer detall podem assegurar que la primera de les etapes de “Nodrir la ciutat” ha acomplert un dels seus objectius.

Crònica de L.Q.

Fotos de Vanesa Martínez

Comunicació_Mariano Martínez · Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.