No fa gaire algú va culpabilitzar al Parc Agrari de les males olors que arribaven a Barcelona. Avui la fragància com sempre és un mix de terra humida i constància. I la ciutat a què fa olor? L’aire aquí i avui fa olor de Carxofa Prat: Aprofitant les coincidències i un forat a l’agenda un grup de ciutadans del Prat convida al creador de “l’Arca del Gusto” a passejar, a parlar…a degustar.
Carlo Petrini feia temps que volia conèixer de prop aquest espai. Coneixia la història del Pota Blava i de la Carxofa i perseguia un moment de calma per fer-ho. Sempre li agrada xerrar i escoltar però quan l’interlocutor és pagès, l’interès es desborda. S’apropa al camp, trepitja amb delicadesa, observa la línia de l’horitzó i pregunta on és Barcelona, el mar i el Prat. Un cop ubicat es dirigeix al verd card comestible que li ensenya en Joan.
En Joan és pagès i coneix a en Carlo d’oïdes. Li han dit que cataloga aliments per evitar la seva desaparició i només per això ja li sembla bé que trepitgi, toqui i tasti. Tothom és benvingut a casa seva si vol conèixer com s’ho ha fet la seva família per perdurar l’ofici de pagès després de moltes generacions: artesania agrària, traçabilitat del paisatge que es conrea i es menja.
Lluís Tejedor és alcalde del Prat i també hi és. Escolta la veu d’en Joan i intercanvia frases amb ell i en Carlo. Avui la carxofa els uneix. La descripció d’en Joan de quin és el moment pertinent per collir-la en un hivern difícil de preveure, ho diu tot: Massa calor - repeteix! - Massa inestable el temps!
Molts hiverns ha vist l’alcalde! I ho analitza amb una certa nostàlgia! Ha defensat el territori que el rodeja i l’ha exportat sempre que ha pogut. Recorda el dia que va viatjar al nord d’Itàlia per conèixer models de ciutats i alcaldies. Eren els setanta i explica com la Carxofa i el Pota Blava ja van ser donats com obsequi als italians per explicar que el Prat tenia models productius variats i alternatives a ser una simple ciutat dormitori.
I de la batalla contra l’especulació urbanística per fer perdurable un espai agrari es passa a tastar la carxofa a la brasa. Menjar-se el fruit de la lluita i l'esforç. De fer perdurable un ofici, però sobretot de com adaptar-se a un clima, a una terra i els seus canvis. Es parla mentre es tasta amb l’oratòria de les aromes, del sentir gastronòmic i del sol que fa invisible la boira que ja despunta.
1.519 productes de diferents països de tot el món han estat agregats a l'Arca del Gusto Slow Food. La Carxofa Prat i el Pota Blava aspiren a formar-ne part i avui s’ha fet un gran pas.
Andreu Viñas - el Prat - 15/02/2016
Més fotos de la trobada amb Carlo Petrini