Amb la forquilla també es vola.
Un pagès és un horticultor. Un pagès és una sort i un tros de terreny, de realitat. Un pagès és una hectàrea de saviesa que rega dificultats i sorteja el preu com pot. Ens espera un a l’entrada del Mercat d’ells, dels pagesos, on cada dissabte es reuneixen de 9:00h a 14:00 h a la plaça de Pau Casals per vendre però també per explicar què passa amb les collites, amb l’entorn, amb els camps que deixaran de cultivar-se en breu i d’algun brot verd que modera i ablandeix l’hòrrida realitat. I de sobta ens il·lumina un sol diferent. Tanquem els ulls i ens canten el preu de la Carxofa Prat: 1,75€/kg.
Comprem! És de Km0.
El grup continua atent a tot el que ens envolta. Molts no coneixien aquests carrers, aquestes sorpreses, cares noves, bandes sonores, aparadors verges i cultivables. El Prat un dissabte també veu des dels balcons cèntrics, els Pota Blava. Desorientats pel sacsseig urbanístic no deixen de cantar al més pur estil gall matiner, gall mascle alfa, gall blau, gall del Prat. La roba estesa des dels balcons oneja i escolpeix la postal que dona sentit a la convivència entre pagès i ciutat. Gallinàcia centenària –la única amb IGP- i que ens explica l’Albert, de 86 anys, que el Pota Blava ja li feien menjar quan de ben petit des del balcó de la Masia on som ara es podia veure el mar. Ara es veuen edificis de sis plantes a banda i banda dels corrals per on corren els potes blaves; la mitja pota de l’eix gastronòmic del Prat!
Can Carxofa – l’hospitalitat contemporània de Can Pizza.
La primera parada de forquilla és a Can Pizza, s’afegeix algú de la premsa que arriba amb la incomoditat del retard. No pel lleig, sino per ser conscient del que s’ha perdut. S’apropa per gaudir d’un tros de territori que et fa volar a Nàpols i al cant del ritme de la Carxofa “jo te’l cantaré i feia així…”
El secret està en fer-ho senzill o per construïr un imperi d’estímuls al paladar no fa falta manipular fins a perdre’s en frenopàtics quàntics. Tot el contrari. Respecte per fer una massa com les àvies: farines antigues per posar pell de gallina –chk”- per eriçar els cabells. L’hospitalitat dels italians la demostren en l’us de la carxofa per sobre la massa. Senzilla mescla que suavitza, modera i sedueix. Goig de l’àcidesa de la llimona i del llevat de massa mare. Tanquem els ulls i ens dona de front el record de que estem al Prat i no neva com deien algunes previsions…Tot Senzill, tot flueix…
Caràcter Prat -Ona Nuit - Ona Slow
El dia varia de llum i ens entaulem de nou. Ganes de conèixer més i amb fam de gaudir d’un plat a taula. Festival de compartir amb companys de professió. Parlem de gastronomia i ens posem al dia! Tots els que seiem a taula sabem que això de conèixer producte i territori està en el nostre imaginari i ens sedueix. Busquem autenticitat i senzillesa per no confondre-les amb propostes adulterades, bordes, antinaturals…fantasmes.
Al·lucinem amb els tres platillus’ de l’Ona. Susana il·lustra la visió de com combinar el magnetisme entre producte i cuina. Ella es va inventar el “Pollycao”, va crear un lingot d’or pel Quinto Tapa Pota Blava i textual: sempre reacciona a temps per exigir al seu equip pujar un esglaó a la seva cuina.
No aplaudim perquè no hi ha discursos, son converses que expliquen la feina que es fa des de l’Assosiació de Gastronomia i Turisme del Baix Lllobregat. Feina que no s’atura, feina que és passió: Dijous 3 de març ens trobarem criadors, pagesos, cuiners, periodistes, gastrònoms, historiadors… i Paco Pérez – xef estel·lar – per presentar al 300 del Born el Març Gastronòmic. Allà potser si que aplaudirem perquè serà el tret de sortida de la Festa: la Carxofa Prat i el Pota Blava units per sempre: “…Means a love that will never end Friends for life…amigos para siempre…”
Ens fem la foto de família i marxem. Visca el PRAT!
ANDREU VIÑAS